Per Tots Sants castanyes i cargols amb banyes

Si la castanyada fos una festa sueca o noruega o finlandesa o de qualsevol altre país nòrdic...Segur que la trobaríem una monada de festa, amb les seves iaies castanyeres torrant castanyes i moniatos a les places, els aparadors de les pastisseries amb muntanyes de panellets que trobaríem exquisits, les súper mames amb els seus fills rossets fent-ne a casa, les nenes i els nens disfressats de castanyeres i castanyerus...Segur que ompliríem blocs i més blocs amb fotografies precioses, plenes de caliu i cases totes decorades amb elements de la tardor. Però no, la festa és catalana, i es veu que no mola, que és més guai el Halloween. Doncs jo em resisteixo i contraataco: Castanyera al balcó:

I castanyera a la solapa.

Quan la Laia ha vist la que m'havia fet jo, l'ha batejada: "castanyeta de llana", se l'ha endut i me n'he hagut de fer una altra. Ara, jo encantada, sembla que de moment ella també es queda amb la castanyada.
Bona castanyada a tothom!

Al teatre!

Sí, no té res a veure amb les agulles ni amb la llana. Però tinc la necessitat de compartir-ho, així que...Ampliació de temàtica del bloc!

Resulta que avui hem anat a veure un teatre d'ombres programat dins del Festival Guant de Valls. Hem tornat encantats! Us el recomano al 100% sobretot si teniu criatures petitones, es diu Xarop de Cargol  i és de la Companyia Mercè Framis.
Un argument senzill, sense complicacions, una música delicada i cançons encertades,  emmarquen una escenografia perfecta plena de llums, ombres i coloraines, amb un toc "Timbartonià" i mooooolta poesia. Bonic perquè sí!

Quan hem escoltat la veu de la narració, tots hem pensat el mateix...Aquesta veu... I ens ha vingut un nom al cap...Un cop a casa, he visitat la pàgina de la companyia i les nostres sospites s'han confirmat: La Mercè Framis és la veu del Mic3!,  a més de ser una experta en teatre d'ombres, fer cursos de formació en aquesta especialitat, i tenir una llarga carrera professional en el món de l'espectacle infantil (us sonaran els seus treballs de la sèrie Una mà de contes, entre d'altres). Una grata sorpresa i és que la feina ben feta...
Res, que quan ha acabat l'obra he pensat: Això és el que m'agradaria fer, i he descobert als 32 anys la meva vocació frustrada: Vull ser titellaire!